Un estiu de ja fa quasi 140 anys, Nicolau Ferrer i Julve, catedràtic de la Universitat de València, va visitar uns bancals propietat de Vicente Molinos, de la familia de Libori Escorihuela, a Forcall. Davant d'aquell lloc carregat de restes, no va poder fer altra cosa que imaginar-se el que hauria pogut ser una important ciutat romana. Eren els inicis de l'arqueologia i els descobriments i estudis de restes del nostre passat eren protagonitzats per membres aficionats a les antiguitats, alguns d'ells fundadors de la Societat Arqueològica Valenciana.
Foren ells, Nicolau Ferrer i Teodor Llorente, els que iniciaren l'interés i la investigación de les restes de La Moleta dels Frares, condemnades a l'oblit anys després del seu descobriment. Però aquest injust oblit, solament superat en la dècada dels 60 fins la dels 80 i, recentment, en els primers anys del nou mil·lenni, ha estat sempre lamentablement acompanyat d'espolis portats a terme per persones que han volgut lucrar-se de les importants restes que s'han pogut trobar en el passat. Si l'any del seu descobriment, la Moleta amagava gran quantitat de restes valuoses, ara ja no queda res de tot allò.
I, amb això, ens preguntem moltes coses i no sabem com respondre-les. Una moneda trobada en un lloc determinat, o una joia, o un recipient, ens poden donar dades sobre el passat d'eixa ciutat que roman adormida baix la terra de la Moleta, una terra que ens mostra quines van ser les etapes del seu poblament. Tot això ens aporta una información d'incalculable valor, ens ajuda a conéixer la gent que allí hi vivia, una de les cultures sobre les quals hem anat forjant l'actual.
Malauradament, hi ha gent que tot això li importa ben poc, que es mouen per un interés econòmic, sense entendre que qualsevol objecte arqueològic descontextualitzat, no té ni la meitat del valor que ells creuen, perd l'essència de la història que l'envolta. Ens preguntem quins seran els col·leccionistes que voldran tindre una moneda romana, dona igual d'on haja eixit aquesta, serà per a ells més important que siga d'aquest emperador o de l'altre.
El patrimoni arqueològic és difícil d'entendre, fa falta una mescla d'imaginació, sensibilitat i cultura per poder-lo valorar. Potser si des de les institucions lluitaren més per educar a la gent en aquests valors, s'estalviaria en denúncies, mal de caps i tanques de ferro que impedeixen a la gent poder apropar-se al que és de tots. Mentre hi haja persones que es dediquen a atacar això, el que és nostre, el que és de tots, s'haurà de continuar ficant mitjos, encara que mai siguen infalibles, ja ho estem veient... L'única tanca forta que pot forjar la societat actual és educar a les futures generacions. I eixa educació tindria que prioritzar el coneixement i valoració de la història i el patrimoni, no solament les assignatures considerades "més útils".
Lladres, no cal que torneu a espoliar la Moleta, que ací poc queda ja... Us heu emportat part del patrimoni de tots, heu fet un delicte, i tothom hauríem de condemnar-ho, de sentir-nos atacats, de desitjar i lluitar perquè tot açò no torne a passar mai més.
Al
conte de Libori es fa una referencia a un espoli. Es va incloure aquesta escena per produir una reflexió sobre un problema que ha afectat greument el nostre jaciment des de sempre. Mai haguérem imaginat que a hores d'ara es podria produir de nou aquest fet. Per això, ens sentim tristos i imaginem com de decebuts estarien Libori i Serafina aquell matí en veure el seu bancal ple de forats.
Un important epigrafista alemany, Geza Alföldy, que va visitar aquestes terres als anys 70 (i gràcies a ell sabem que probablement les restes de la Moleta eren d'una ciutat romana anomenada Lesera), va dir una volta: "Un jaciment arqueològic és, essencialment, un lloc que fa batre més de pressa el nostre cor". Això és el que sentim els que visitem amb respecte i estimem la Moleta i per això ens agradaria que sentiren vergonya la gent que fa aquestes coses, que ens furta la possibilitat de conéixer el nostre passat què, al cap i a la fi, és patrimoni de tots i de totes, siguem d'on siguem.
Més informació sobre aquest lamentable fet:
Des d'ací, volem recordar avui eixe dia tan bonic, en el qual el passat romà dels Ports va arribar a més de cent xiquets i xiquetes de la comarca. Ells ens van mostrar el que havien aprés a través d'uns dibuixos molt bonics, així com, els més grans, amb unes redaccions en les quals van exposar les seues teories al voltant de la mort de Frontó. Seguirem pensant a veure com va poder passar... Pròximament sabreu què pensen al voltant d'aquest fet, estigueu ben atents al bloc, on ho publicarem!
I, amb això, ens preguntem moltes coses i no sabem com respondre-les. Una moneda trobada en un lloc determinat, o una joia, o un recipient, ens poden donar dades sobre el passat d'eixa ciutat que roman adormida baix la terra de la Moleta, una terra que ens mostra quines van ser les etapes del seu poblament. Tot això ens aporta una información d'incalculable valor, ens ajuda a conéixer la gent que allí hi vivia, una de les cultures sobre les quals hem anat forjant l'actual. 
La setmana del llibre d'aquest any ha estat protagonitzada per Libori en alguns centres educatius, entre els quals els que formen part del CRA l'Ullastre (escoles de Salzadella, Tírig i Xert).
Una estona després vam començar el taller didàctic, que va consistir en diverses activitats. En primer lloc, tots els xiquets i xiquetes van voler saber què hi ha dins de la maleta de Libori. Amb molt d'interés i ull d'arqueòlegs, van esbrinar què era allò que va guardar el nostre amic per a protegir-lo i llegar-lo a les persones del futur. Entenent la importància d'aquestes coses, els xiquets i les xiquetes varen reflexionar sobre les coses que formen part del nostre patrimoni i sobre el lloc i les accions adequades per a mantenir-lo. 
Després, vam jugar a un joc de taula on vam poder comprovar el seu nivell de coneixements sobre els romans i el passat d'aquesta terra. I, per acabar les activitats, cadascú es va poder confeccionar un petit quadre unint les peces d'un puzle per recordar algun dels moments de l'aventura de Libori, Serafina, Frontó o Marcel·la.
